2n Concurs de contes del Lluert
Sant Jordi 2015
Pseudònim: Play
Autora: Joan Turallols Gallisà
Una vegada hi havia un lIuert petit d'onze anys que anava a I'escola de lluerts.
A I'hora del pati tots jugaven a futbol menys ell.
Un dia, un lIuert va xutar la
pilota tan fort que va passar per damunt de la tanca de I'escola i es van quedar
sense pilota. Tots els lIuerts van pensar que a partir d'ara no tindrien res per
jugar a la mitja hora del pati. Llavors, aquell lIuert que mai jugava a futbol va
portar una pilota de bàsquet. Tots els altres lIuerts que no en sabien de jugar a
bàsquet van pensar que en podien aprendre. Al començament tots feien faltes,
passes, dobles ... menys el lIuert que havia portat la pilota.
Un dia, a la
Lluertosa, la profe d'educació física, se li va ocórrer ensenyar-Ios a jugar a
aquell esport que no tenia res a veure amb el futbol. Primer els va ensenyar les
normes bàsiques: passes,dobles ... I quan els va fer I'examen tots van treure
sets i vuits, menys un que va treure un deu, el que havia portat la pilota de
bàsquet. Tots sorpresos d'aquella nota tan bona, van pensar que aquell lIuert ja
en sabia de jugar a bàsquet i lIavors li van proposar de ser el pivot de I'equip de
5é. El lluert tot content va dir que si.
En els primers minuts del partit que van jugar l'endemà, els lIuerts de 5é
guanyaven als de 6é per 16 a 4. Gairebé tots els punts deis de 5é els havia fet
el lIuert que ara li deien el Crack. Al final del partit, després de mitja hora
intensa de joc, van guanyar els de 5é per 38 a t2; el Crack havia fet 30 punts.
Els de 6é, enfadats perquè havien perdut i cansats de les burletes que tothom
els feia, van agafar el Crack l'endemà sortint de classe a I'hora del pati, Ii van
trencar una cama i el van posar dintre de la seva taquilla. Tots els de 5é es van
esgarrifar quan no van veure el Crack a la pista de bàsquet. Aquest dia van
perdre per 45 a 26 i els de 6é van insultar els de 5é.
Un lIuert, quan pujava del
pati, va donar un cap a una taquilla, aquesta es va obrir i el Crack va caure a
terra inconscient. El lIuert va avisar a les professores i aquestes van trucar als
seus pares. Una ambulància el va prendre.
Al cap de quatre dies el Crack enfadat per aquella mala jugada va guanyar als
lluerts de 6é per 64 a 2, tots els punts els va fer ell. Les victòries contínues deis
lIuerts de 5é feien ràbia als de 6é.
Un dia un lIuert de 6é va tenir una idea, va
portar una pilota de futbol a I'escola. Tots els lluerts van tornar a jugar com
jugaven sempre, amb espentes i cops. I així va ser la resta del curso
Més endavant, d'amagat, els de 6é s'anaven entrenant i un dia van reptar els
de 5é a jugar un partit de bàsquet i el van guanyar.
El Crack va fer molt d'esforç
però no va poder contra aquells gegants. Els seus companys havien oblidat
com es jugava i van perdre per 34 a 29. A partir d'aquell partit a I'escola ja no
van jugar més a bàsquet, al pati només es jugava a futbol.
Quan el Crack va anar a I'institut es va dedicar al bàsquet, va començar al Fiat
Joventut, dos anys després va anar al Barca amb l'esperança de quedar-s'hi,
però quan els Bulls de I'NBA el volien fitxar no s'ho va pensar dues vegades i
es va convertir en el seu pivot.
Cinc anys més tard, va fitxar pels Miami Hids. I
deu anys després el van anomenar el millor jugador del món del bàsquet.
A la
seva equipació hi posava CRACK amb el número 64.
NOTA: Transcripció literal del conte presentat al concurs
Contes del Lluert
El lluert es fa de la colla de timbalers
2n Concurs de contes del Lluert
Sant Jordi 2015
Pseudònim: Taques
Autora: Alèxia Suarez Perpiñà
Abans que el Lluert sigués de la colla dels timbalers, era un llangardaix que vivia en una petita casa al ben mig del bosc.
Tenia un pare, una mare i una germaneta i tots eren llangardaixos, es clar. La seva mare es diu Sara, el seu pare es diu Jordi i la seva germana petita Laia. Un dia el Lluert va anar al poble a comprar, com cada divendres.
Quan ja era al poble, mentre caminava, va passar per un carrer i hi va veure un anunci que hi deia: "Us agradaria formar part de la colla dels timbalers a Castellvell del Camp? Si ho voleu ser, poseu-vos en contacte amb el cau. Busquem un bon timbaler!!!"
El Lluert li va agradar tant la idea de formar-hi part que va arrencar el full i va marxar corrents a casa. Va anar tant emocionat que no va recordar que no sabia tocar el timbal!!!
A l'arribar va explicar a tota la família el que volia fer. Els pares del Lluert els hi va agradar la idea, però la seva germaneta es va posar trista perquè el veuria molt poc i a més, li va recordar que ell no sabia tocar el timbal.
Tot i així li va dir que ell era un gran ballarí i que podria demostrar els seus balls a la colla, mentre ells tocant els timbals.
Quant va arribar a Castellvell del Camp, es va dirigir cap al local de la colla. En arribar va presentar els seus balls i ... la colla va marxar a un racó de la sala i s'ho va rumiar molt bé.
De sobte va sortir el cap de la colla i li va dir que les classes començaven l' endemà a primera hora i que no s'adormís!!! 1 així va ser com el Lluert, des d'aquell dia, surt a ballar els dies de festa amb la colla dels timbalers.
La germaneta del Lluert va entendre la il·lusió que li feia al seu germà ser de la colla, així que li va dir amb una careta feliç que cada festa l' aniria a veure com ballava amb la colla de timbalers de Castellvell del Camp.
NOTA: Transcripció literal del conte presentat al concurs
Sant Jordi 2015
Pseudònim: Taques
Autora: Alèxia Suarez Perpiñà
Abans que el Lluert sigués de la colla dels timbalers, era un llangardaix que vivia en una petita casa al ben mig del bosc.
Tenia un pare, una mare i una germaneta i tots eren llangardaixos, es clar. La seva mare es diu Sara, el seu pare es diu Jordi i la seva germana petita Laia. Un dia el Lluert va anar al poble a comprar, com cada divendres.
Quan ja era al poble, mentre caminava, va passar per un carrer i hi va veure un anunci que hi deia: "Us agradaria formar part de la colla dels timbalers a Castellvell del Camp? Si ho voleu ser, poseu-vos en contacte amb el cau. Busquem un bon timbaler!!!"
El Lluert li va agradar tant la idea de formar-hi part que va arrencar el full i va marxar corrents a casa. Va anar tant emocionat que no va recordar que no sabia tocar el timbal!!!
A l'arribar va explicar a tota la família el que volia fer. Els pares del Lluert els hi va agradar la idea, però la seva germaneta es va posar trista perquè el veuria molt poc i a més, li va recordar que ell no sabia tocar el timbal.
Tot i així li va dir que ell era un gran ballarí i que podria demostrar els seus balls a la colla, mentre ells tocant els timbals.
Quant va arribar a Castellvell del Camp, es va dirigir cap al local de la colla. En arribar va presentar els seus balls i ... la colla va marxar a un racó de la sala i s'ho va rumiar molt bé.
De sobte va sortir el cap de la colla i li va dir que les classes començaven l' endemà a primera hora i que no s'adormís!!! 1 així va ser com el Lluert, des d'aquell dia, surt a ballar els dies de festa amb la colla dels timbalers.
La germaneta del Lluert va entendre la il·lusió que li feia al seu germà ser de la colla, així que li va dir amb una careta feliç que cada festa l' aniria a veure com ballava amb la colla de timbalers de Castellvell del Camp.
NOTA: Transcripció literal del conte presentat al concurs
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)